La dura capa exterior de la terra està fragmentada en set plaques gegants i altres molt menors.
El 1915 el científic alemany Alfred Wegener va exposar la teoria de la deriva continental segons la qual fa 150.000.000 d'anys la superfície de la terra formava un sol continent anomenat Pangea, rodejat per un immens oceà, Pantalassa, que és l'avantpassat de l'actual oceà Pacífic. Quan les plaques es van separar, Pangea es va dividir formant els oceans i els continents actuals.
Fins a quina profunditat pot arribar el fons marí?
La part més profunda del fons marí és la Fossa de les Marianes que arriba fins els 11.000m de profunditat.
Com és el relleu del fons marí?
Els oceans amaguen uns relleus amb muntanyes, planes, valls i avencs fondíssims.
En el fons dels oceans es poden diferenciar tres grans zones per la seva profunditat i el seu relleu.
En primer lloc trobem la Plataforma Continental que correspon a les parts submergides dels continents. La Plataforma acaba amb un talús, una zona estreta que baixa de cop cap a les Planes Abissals.
Aquestes poden arribar a fer 2.000km d'amplada. Se situen entre els 3.500 i els 6.000m de profunditat. Són les zones més planes del planeta, però de tant en tant s'hi troben muntanyes submarines.
Les Dorsals Oceàniques són serralades situades al fons del mar i poden tenir 4.000m d'alçària. Representen les zones de contacte entre les plaques que formen l'escorça terrestre, que s'empenyen mútuament.
Les Fosses submarines són uns avencs profunds i estrets. Es formen quan xoquen dues plaques, o bé quan una placa oceànica llisca sota una placa continental. Poden tenir més de 10.000m de profunditat.
