FONS MARÍ

Com es va formar el fons marí?

La dura capa exterior de la terra està fragmentada en set plaques gegants i altres molt menors.

El 1915 el científic alemany Alfred Wegener va exposar la teoria de la deriva continental segons la qual fa 150.000.000 d'anys la superfície de la terra formava un sol continent anomenat Pangea, rodejat per un immens oceà, Pantalassa, que és l'avantpassat de l'actual oceà Pacífic. Quan les plaques es van separar, Pangea es va dividir formant els oceans i els continents actuals.


Fins a quina profunditat pot arribar el fons marí?

La part més profunda del fons marí és la Fossa de les Marianes que arriba fins els 11.000m de profunditat.


Com és el relleu del fons marí?

Els oceans amaguen uns relleus amb muntanyes, planes, valls i avencs fondíssims.

En el fons dels oceans es poden diferenciar tres grans zones per la seva profunditat i el seu relleu.

En primer lloc trobem la Plataforma Continental que correspon a les parts submergides dels continents. La Plataforma acaba amb un talús, una zona estreta que baixa de cop cap a les Planes Abissals.

Aquestes poden arribar a fer 2.000km d'amplada. Se situen entre els 3.500 i els 6.000m de profunditat. Són les zones més planes del planeta, però de tant en tant s'hi troben muntanyes submarines.

Les Dorsals Oceàniques són serralades situades al fons del mar i poden tenir 4.000m d'alçària. Representen les zones de contacte entre les plaques que formen l'escorça terrestre, que s'empenyen mútuament.

Les Fosses submarines són uns avencs profunds i estrets. Es formen quan xoquen dues plaques, o bé quan una placa oceànica llisca sota una placa continental. Poden tenir més de 10.000m de profunditat.




FONS MARÍ

Com es va formar el fons marí?

La dura capa exterior de la terra està fragmentada en set plaques gegants i altres molt menors.

El 1915 el científic alemany Alfred Wegener va exposar la teoria de la deriva continental segons la qual fa 150.000.000 d'anys la superfície de la terra formava un sol continent anomenat Pangea, rodejat per un immens oceà, Pantalassa, que és l'avantpassat de l'actual oceà Pacífic. Quan les plaques es van separar, Pangea es va dividir formant els oceans i els continents actuals.


Fins a quina profunditat pot arribar el fons marí?

La part més profunda del fons marí és la Fossa de les Marianes que arriba fins els 11.000m de profunditat.

Com és el relleu del fons marí?

Els oceans amaguen uns relleus amb muntanyes, planes, valls i avencs fondíssims.

En el fons dels oceans es poden diferenciar tres grans zones per la seva profunditat i el seu relleu.

En primer lloc trobem la Plataforma Continental que correspon a les parts submergides dels continents. La Plataforma acaba amb un talús, una zona estreta que baixa de cop cap a les Planes Abissals.

Aquestes poden arribar a fer 2.000km d'amplada. Se situen entre els 3.500 i els 6.000m de profunditat. Són les zones més planes del planeta, però de tant en tant s'hi troben muntanyes submarines.

Les Dorsals Oceàniques són serralades situades al fons del mar i poden tenir 4.000m d'alçària. Representen les zones de contacte entre les plaques que formen l'

escorça terrestre, que s'empenyen mútuament.

Les Fosses submarines són uns avencs profunds i estrets. Es formen quan xoquen dues plaques, o bé quan una placa oceànica llisca sota una placa continental. Poden tenir més de 10.000m de profunditat.

Com són els volcans submarins?

Al fons de l'oceà hi ha volcans

submarins.

Columnes de lava ardent pugen des del mantell terrestre, brollen dins el mar i arriben a la superfície, formant un volcà. Els volcans submarins es troben en les profunditats de l'oceà, encara que alguns es troben en aigües poc profundes, i aquests poden expulsar material que arriba fins a l'atmosfera durant una erupció.

Alguns emergeixen i formen illes. A l'oceà Pacífic n'hi ha molts. Les illes Hawaii són volcàniques.


Què són les fumaroles?


Les profunditats dels oceans amaguen unes fonts d'aigua calenta. Són les fumaroles. A través d'aquestes fumaroles el magma brolla contínuament. En refredar-se es diposita formant uns turons que s'anomenen xemeneies i que po

den fer fins a 10m d'alçària.




Quant mesuren els diferents oceans?


Oceà

Superfície

(en km²)

Oceà Atlàntic

94.000.000

Oceà Pacífic

180.000.000

Oceà Índic

75.000.000

Oceà Antàrtic

20.327.000

Oceà Àrtic

14.090.000


Què són els esculls coral·lins?


Les illes i esculls coral·lins es troben en mars tropicals i subtropicals. Estan formats pels esquelets d'un grup d'organismes marins primitius, els coralls.

Quan el corall creix fins a arribar a la superfície de l'oceà es formen illes i esculls. Un exemple és la Gran Barrera de Queensland, a Austràlia, que té 2.400km de longitud.


Presentació dels autors

Aquest curs els alumnes de 4t hem treballat el projecte del Fons Marí.

Aquest treball, juntament amb una maqueta que hem elaborat amb tot el que hem après, és el resultat de la nostra feina.

Per aprendre coses dels animals del fons marí i per ajudar-nos a pensar en com faríem la maqueta vam organitzar també una visita a l'Aquàrium de Barcelona.

Hem après moltes coses del fascinant món marí. Hem conegut animals monstruosos, algues gegants, i hem descobert ciutats llegendàries, volcans i muntanyes submarines.



Els alumnes i les alumnes de 4t de Primària

Escola La Immaculada